Structure

Al principi, el nostre planeta va estar cobert d’un mar de lava de 1000 quilòmetres de profunditat i envoltat per gassos irrespirables. Any rere any, el planeta a anat evolucionant i modificant el paisatge fins adoptar la forma que te avui dia. Els científics han analitzat l’atmosfera i la hidorfera de la Terra per saber que hi ha al centre de la Terra, però encara els quedarien per estudiar 6378 km d’impenetrable roca fins poder arribar-hi.

Per això mateix hi ha dues maneres indirectes de saber més sobre l’interior terrestre.

• Densitat de la Terra: Comparant les densitats de la Terra, és fàcil deduir que a l’interior hi ha d’haver materials més densos que a la superfície. D’aquesta manera deduïm que el planeta no és homogeni, per tant el centre de la Terra està format per elements molt més densos que el granit, que és un element molt comú en la superfície de la Terra.
• Les ones sísmiques: Són originades en els terratrèmols. Travessen l’interior de la Terra i modifiquen la seva direcció i velocitat segons el medi pel qual es propaguen. Cada canvi brusc en la velocitat de les ones assenyalada una variació en l’estructura terrestre i ens informa sobre les propietats físiques (densitat, rigidesa) dels materials profunds. Hi ha dos tipus d’ones sísmiques; les primàries, també conegudes com les ones longitudinals, que tenen una velocitat màxima de 14 km/s. I les ones secundàries, també conegudes com les ones transversals, amb una velocitat màxima de 7 km/s.

• 

Amb investigacions com aquestes (densitat, ones sísmiques), més les dades que aporta la composició dls meteorits, els geofísics saben que el nucli terrestre està format entre el 80 i el 90% per ferro i el 10% per níquel. 

• Discontinuïtat de Mohorovicic: Primer canvi de velocitat brusc en les ones sísmiques; en aquest punt s’estableix la separació entre l’escorça i el mantell.
• Discontinuïtat de Wiechert-Gutenberg: Les ones S no es propaguen i les ones P refueixen bruscament la seva velocitat. S’estableix la separació entre el mantell i el nucli extern fos.
• Discontinuïtat de Lehmann: Les ones P augmenten la seva velocitat. Passen d’una velocitat menor en el nucli extern fos a una de superior en el nucli intern, gairebé sòlid del tot.

Gràcies a totes a aquestes investigacions hem sabut que el nucli de la Terra és format entre el 80 i el 90% per ferro i el 10% per níquel. També hem aprés que hi han dues maneres indirectes per saber que hi ha al centre de la Terra i que les ones sísmiques ooden canviar la durecció i la velocitat segons el medi en el qual es propaguen.

Vídeo sobre l'estructura de la Terra