Plate tectonics

La tectònica de plaques:

La tectònica de plaques és una teoria geològica que explica que litosfera està dividida en peces de diversa grandària que es troben en constant moviment.
Entre 1923 y 1926 el científic irlandès Jhon Joly va proposar la teoria de la convecció tèrmica.  Aquesta hipòtesi va ser la base de la teoria de la convecció al mantell, que després es va aplicar a la deriva continental, posteriorment, Arthur Holmes va postular que la convecció també es podria donar al mantell sòlid.

El moviment de les plaques no és uniforme, hi ha plaques que es mouen poc i d’altres que es mouen 10cm anuals. Aquests moviments s’anomenen tectònics, i són responsables de la formació de muntanyes, volcans , sismes, falles geològiques...
L’origen del moviment de les plaques son unes corrents de materials que tenen lloc al mantell, les corrents de convecció. Les corrents de convecció es produeixen a causa de les diferències de temperatura y densitat, de manera que els materials més calents pesen menys i pugen y els materials més freds, son més densos y pesats, per tant descendeixen.

Les principals plaques tectòniques són: Africana, Antàrtica, Aràbiga, Carib, Cocos, Euroasiàtica, Filipina, Indoaustraliana, Norteamericana, Sudamericana y Pacífica. La zona més activa de les plaques tectòniques és l’anomenada Cinturó de Foc, es troba situat al voltant dels països de l’oceà Pacífic, ja que allà es troben la majoria de volcans actius al món.

En resum, la configuració mundial de les plaques està en constant moviment degut a les corrents de covecció, la seva activitat volcànica i és el màxim causant de fenòmens naturals relacionats amb la geologia.