Història

La història de la Terra es remonta aproximadament a 4.600 milions d'anys que van des de la formació de la Terra a partir de la nebulosa presolar fins al present. El Big Bang i l'origen de l'univers.

Immediatament després del moment del Big Bang, cada partícula de matèria va començar a allunyar-se molt ràpidament una d'una altra, de la mateixa manera que en inflar un globus aquest va ocupant més espai expandint la seva superfície.

Els físics teòrics han aconseguit reconstruir aquesta cronologia dels fets a partir d'un 1/100 de segon després del Big Bang. La matèria llançada cap a totes les direccions per l'explosió està constituïda exclusivament per partícules elementals.

En 1948 el físic rus George Gamow va modificar la teoria de Lemaître del nucli primordial. Gamow va plantejar que l'Univers es va crear en una explosió gegantesca i que els diversos elements que avui s'observen es van produir durant els primers minuts després del Big Bang, quan la temperatura extremadament alta i la densitat de l'Univers van fusionar partícules subatòmiques en els elements químics.

Càlculs més recents indiquen que l'hidrogen i l'heli haurien estat els productes primaris del Big Bang, i els elements més pesats es van produir més tard, dins dels estels. A causa de la seva elevadíssima densitat, la matèria existent als primers moments de l'Univers es va expandir amb rapidesa. En expandir-se, l'heli i l'hidrogen es van refredar i es van condensar en estels i en galàxies.

Segons s'expandia l'Univers, la radiació residual del Big Bang va continuar refredant-se, fins a arribar a una temperatura d'uns -270 °C. Aquests van ser detectats pels radio astrònoms en 1965, proporcionant així el que la majoria dels astrònoms consideren la confirmació de la teoria del Big Bang.

La teoria inflacionària, formulada en la dècada de 1980, resol dificultats importants en el plantejament original de Gamow en incorporar avanços recents en la física de les partícules elementals. Aquestes teories també han conduït a especulacions tan gosades com la possibilitat d'una infinitat d'universos produïts d'acord amb el model inflacionari.